Platges de Binimel.là

Si pogués, agafaria una barca
i per barrancs eixuts, abruptes,
on la fatiga no fos evident,
baixaria fins a la mar i salparia
sense rumb a trobar-te de nou.
Veles i ales del cor desplegades
fins arribar a les costes de Mô,
o si calgués, a la morisca Orà
havent expiat antigues pors.
Pensa, estimada, que el far
diu que és fàcil equivocar-se
sentint l'enyor del xaloc humit.
A nosaltres ens hagués agradat
perdre'ns per platges verges,
despullats començar a córrer
pel sorral excitat de Binimel.là,
arribar a l'hora plàcida a Fornells
amb tots els gestos dels amants
girats de cara la lluna que surt,
i no saben fins quan podran
obrir-se al plaer que els fuig.
Perfectament recordo els dies
que no hi havia cap queixa muda
ni cap descuit que matés el foc,
les mirades, torbadorament,
ens lligaven al cel crepuscular.
Que estrany i sol aquest camí
que es perd on mor llisa la mar.
L'horabaixa és calma i tan lenta
que no sembla precedir la nit.