dimarts, 19 de novembre del 2019

Tota perplexa glòria

Ocres, salmó i blancs perlats
en un caixó tronat de fútil rebuig.
Colors tots d'ànima sagnant.
Càndid, recorda una incerta glòria:
les opulentes carns de Cunegunda
al Paradís blau de Voltaire,
abans de sortir a córrer món
de parada en parada de llibres vells.
Vull creure que aquesta ruïna,
desueta d'un goig primer, va tenir
algun valor, un dia, pel gran poeta,
i que en va fer col·lecció d'alegries
o va haver de captar, puntualment,
del seu passat tributs concisos.
No me'ls miro. És brut i depriment
el pensament que, tard o d'hora,
els hauré de llençar a la deriva:
tota gloria ha d'acabar en cendra.
Sic transit gloria mundi. Diem.