dissabte, 1 de febrer de 2020

Llop estepari

Sóc un llop solitari, aquell
que fa equilibris pel lent
i sinuós ritus d'anar vivint.
Sóc com un vell llop estepari,
només amic de la meva ànima.
De nit prenc camins poc fressats,
sense barreres ni peatges,
l'etern retorn al meu ésser exiliat.
Potser hauria de deixar que tot
em sigui igual. Sí, una mica més
de sinceritat i alguna esperança,
passejar-me i no odiar el rigorós
hivern, acceptar aquesta fatiga
del penós caminar pels marjals,
sense defallences ni renúncies.
Però no, la processó és més llarga,
i em caldrà saber asseure'm,
aplanant-me sota el sol igual
que una guineu astuta, i deixar
que els voltors vagin acostant-se,
i els congregui el desig vehement.
D'aquí trenta anys, anant tot bé,
m'hauria de ser igual que surtin
noies maques, o que s'estronqui
tota esperança de que tornis.


Cap comentari: