dimecres, 15 de setembre del 2021

Oh, senyoreta!

Ocres profunds, blaus setinats,
magentes afaiçonant les roques,
colors tots d'una ànima corpresa.
S'abeura el sol a la pell tesa
-sóc tot enveja- quan rodola
i fa via cap a posta. Escates d'or,
slaks blaus que mostren bellesa,
el groc llimona és un pit turgent
i dic que d'or i flama ho és el cabell.
Mínima sorpresa a l'esma atònita:
si fossis una lluna, oh senyoreta!,
qui del tot embadalit no t'admiraria?
Cap astre té més seny que aquesta
mirada que recorre espai, s'asseu
a la falda del capvespre i dibuixa
cel i camins per poder-m'hi perdre.